Un fascinant homenatge a dos grans mites del tango: Carlos Gardel i Alfredo Le Pera

Sota la idea original de la reconeguda cantant argentina Analía Bueti, investida amb la Marca País Argentina per la seua incansable labor en la difusió del tango al voltant del món, i en la creació i direcció el destacat músic argentí Juan Esteban Cuacci (arranjador i compositor, que hereta la seua passió pel tango, especialment de la saga familiar del seu pare, destacat director de l'orquestra de tango de Buenos Aires, i la seua tia la gran cantant de tangos Susana Rinaldi de la qual fora pianista durant moltes dècades).

"Lo que el tango se llevó" reunirà un elenc d'artistes de primera línia per a oferir novament l'art de la música, la cançó i la dansa, amb l'emoció que només el tango sap brindar, i la qualitat que aquests artistes saben oferir.

L'espectacle

A través d'una mescla de música, humor i emoció, "Lo que el tango se llevó" ens porta a una imaginativa trobada entre Gardel i Le Pera en una sort de loft novaiorqués, on el passat i el present s'entrellacen en una sèrie de situacions que exploren tant la vida com l'obra d'aquests genis musicals.

La història comença amb un joc de rols en la qual el pianista reconeix al lletrista Le Pera en un moment d'inspiració de l'escriptor. Després de la sorpresa inicial, comença una interacció entre tots dos personatges carregada d'humor i emoció, en la qual el pianista al costat d'una cantant i un altre músic que l'acompanyaven, se senten captivats per la presència de Le Pera. Les cançons de Gardel i Le Pera es van succeint al llarg de sorprenents escenes, amb interpretacions i arranjaments que transporten al públic a l'època daurada del tango.

L'espectacle no sols és una celebració musical, sinó també una comèdia d'embolics. A mesura que els músics i ballarins s'entreguen a la interpretació dels tangos, els personatges s'embarquen en una festa descontrolada, entre riures i jocs ridículs. En aquest viatge lúdic, l'humor es fa present mentre els artistes, gaudeixen de disfresses i situacions de comèdia, com a carreres a collibè al ritme de "Por una Cabeza" o l'atmosfera festiva amb "Sol tropical" i "Rubias de NY", portant al públic a un moment de desenfrenament que es va suavitzant a mesura que la festa s'apaga lentament.

Cap al final de l'espectacle, l'atmosfera canvia de to i es torna més íntima i reflexiva. La visió espectral de Le Pera torna a prendre el seu paper com a escriptor, mentre la resta de l'elenc aborden el tema de la soledat i la melancolia. S'interpreten amb gran sentiment cançons com a "Lejana Tierra Mía", "Soledad", "Mi Bs As Querido", "Cuando Tú No Estás" i "Cuesta Abajo", mentre els ballarins aporten amb la seua dansa una càrrega emocional i de reflexió sobre les pèrdues i la nostàlgia.

Finalment, l'espectacle es tanca amb l'emotiva interpretació de "Volver", una de les cançons més emblemàtiques de Gardel i Le Pera, en la qual el públic experimenta una profunda connexió emocional i coreja espontàniament com si màgicament aquesta situació formarà part de l'espectacle. Juan Esteban Cuacci, Analía Bueti i la resta de l'elenc fan un homenatge final a la grandesa del tango i els seus creadors, tancant amb una última i sorprenent interpretació de "Melodía de Raval", que deixa a l'audiència amb un sentiment de vincle amb aquest gènere en un cercle que no tanca el seu capítol i deixa oberta eixa porta en la qual el Tango es queda per sempre dins d'un.

Aquest espectacle es converteix en una experiència única, on la història, la música, l'humor i la dansa es fusionen en un homenatge vibrant al tango i a les seues grans figures.