És possible fer coincidir el que ets per fora amb el que ets per dins?

Aixecar-se cada matí pensant que no hi ha futur és una sensació que avui dia apunta al pit de molts i que condiciona la vida de Johnny Chico, el protagonista d'aquesta emocionant peça de l'autor australià Stephen House. Un valent monòleg que tracta el conflicte d'identitat personal i sexual que viu un jove marginal, que tracta de subsistir en una gran ciutat nouvingut d'un poble, escapant de la violència familiar i la incomprensió. Pinzellades de tendresa, humor, cruesa i emoció, però sobretot de realitat, componen aquesta obra en la qual Víctor Palmero dona vida a prop d'una desena de personatges: el protagonista i tots aquells que interactuen amb ell.

En Johnny Chico no hi ha concessions, ni tampoc perdó. És només una història més d'un noi que no quadra en la realitat en la qual viu, ni en el cos en el qual conviu; però que, encara i així, tracta de sobreviure al món que li envolta malgrat no encaixar en el mateix i cerca el mateix que, en el fons, busquem tots: ser estimat i acceptat.

Una oda fuckgender en lluita contra la LGTBIQ+ fòbia '''perquè no importa en absolut qui ets o el que portes lloc; el que vol que siguis: ell o ella, home o dona. perquè al final TODX és el mateix quan et despulles''