Carmen va ser una dona avançada al seu temps. Aquesta expressió s'adapta com un guant a una persona que es va sentir lliure des de la seua infància, en una societat i un temps en el qual pretendre ser independent i dona era simplement una gosadia. Posseïdora d'una intel·ligència brillant i una tenacitat inesgotable, mai es va conformar amb les respostes convencionals i va buscar la veritat a qualsevol preu.

La seua vida va ser tan excepcional que té paral·lelismes amb les tragèdies gregues, com Antígona o Ariadna. Va nàixer en unes circumstàncies familiars rocambolesques, dins del més granat de l'aristocràcia espanyola, però un secret familiar va truncar per sempre el seu destí. Va renunciar als privilegis de classe i va arribar a aconseguir un lloc que cap dona ha exercit en aquest país: Cap del Gabinet de la Presidència del Govern.

El seu pas per la presidència va succeir en un dels períodes més interessants, complexos i intensos de la història d'Espanya: la transició. Envoltada de persones que han passat a la història com a protagonistes, ella va lluitar, sovint sola, contra tot i contra tots. Una voluntat ferma, una mirada intel·ligent, va tindre sempre el propòsit de guiar al seu país cap al que ella considerava una posició de normalitat: la democràcia.

En l'escenari, una dona de mirada trista i voluntat de ferro, va desgranant els moments àlgids de la seua intensa i desafiadora carrera política mentre recorda els episodis íntims que van marcar la seua dissort i el seu caràcter. Per la seua memòria i pels nostres ulls passaran alguns dels personatges més importants de la nostra història.