El text del dramaturg Alfonso Zurro és una divertida comèdia amb molta intriga i ficció entorn de la relació sentimental i epistolar que van mantindre Benito Pérez Galdós i Emilia Pardo Bazán.

La relació entre aquests dos gegants de la literatura espanyola va quedar reflectida, i bastant ben detallada, en la correspondència que es van intercanviar. Aquestes cartes, de les quals només es conserven les que va escriure Donya Emilia, són la base de ficció d'aquesta obra que interpretaran dos grans de l'escena espanyola: María José Goyanes i Emilio Gutiérrez Caba.

«Miquiño, mi bien: me están volviendo tarumba tus cartitas. Creo que jamás escribiste con tanta sencillez, con una gracia más bonita y más tierna. No sé las veces que he leído esta última epístola, ni el bien que me hizo, ni cuánto se me humedecieron los ojos... Un beso del fondo del alma»

«Pánfilo de mi corazón: rabio también por echarte encima la vista y los brazos y el cuerpote todo. Te aplastaré. Después hablaremos dulcemente de literatura y de la Academia y de tonterías. ¡Pero antes morderé tu carrillito!»

NOTES DE L'AUTOR

Potser això només és un somni, un somni en el qual hem col·locat a Don Benito Pérez Galdós i a Donya Emilia Pardo Bazán perquè dialoguen, xarren, i ens compten coses sense els encotillaments de fingits realismes huitcentistes.

Un somni per a traslladar a l'espectador actual per l'ahir, el hui i el demà dels nostres protagonistes. Què serà d'ells dins de cent o dos-cents anys? Imaginem...

Somiem, i sabem que Don Benito i Donya Emília es van estimar, nosaltres també estimem la seua literatura, la seua història, aqueixa passió oculta, impossible, en una Espanya pobletana, caduca, manipulada, preocupant... Món marcit. Governs decadents.

Polítics corruptes. Futur sense il·lusió. Crisi. Sempre estem en crisi. I en aquesta terra erma i consumida també sorgeix l'amor. Un amor prohibit. Impossible. Subterrani. Que va passar ocult en el seu temps. Del qual ningú es va assabentar?

Somiem i estimem la seua literatura, la seua capacitat de fabular, ficcionar, inventar històries... i aconseguir despertar l'interés de l'espectador. A més jugarem amb el temps on la narrativa pot saltar sobre ell, desdoblegar-lo, anar i vindre, fins i tot portar-ho a l'altre costat de l'imaginari i... gaudir.

Desitjaríem que vostés ens acompanyaren en aquest viatge teatral, anirem de la mà de Donya Emilia i Don Benito.

Alfonso Zurro